El kinomichi, métode Noro, creat a París al 1979 per Masamichi Noro, és un art d’origen japonés en la tradició del budo.
Disciplina esportiva no competitiva apta per tota aquella persona que vulga practicar-la, el Kinomichi és una pràctica dinàmica d’estirament i energètica on també s’utilitza el jo i el bokken com a l’Aikido, d’on prové.
Una disciplina esportiva sense competició d’origen japonés
El Kinomichi ofereix una experiència de dinamisme, d’apertura, de respecte i d’harmonia amb els altres i amb el món en general.
Sense cap tipus de competició, i apte per a totes les edats, cadascun practica i es perfecciona al seu propi ritme, segons les seues necessitats i desitjos
El Kinomichi concilia la tradició japonesa de l’Aikido i la conjunció de cos i energia retrobada entre els nous métodes gimnàstics occidentals sovint anomenats gimnàstiques dolces o holístiques.El Kinomichi i la dansa
El Kimomichi no és una dansa encara que es desenvolupa sota uns principis i conceptes similars: l’estirament, la respiració, el contacte, la vertical. Lograr harmonitzar el moviment dins d’un temps, un espai i una energia, construeix de forma natural un ritme i una cadència pròpia.
El Kinomichi ens planteja una recerca personal, atés que el realitzem amb el nostre propi cos i alhora ens obliga a ser transmissors de moviment donat que sempre es practica en parella.
Aquesta aportació és fonamental per a totes aquelles persones que s’interessen pel moviment com una via de comunicació i d’expressió. La seua pràctica ens va demostrant que l’energia, necessita trobar-se amb un cos lliure i obert que li permeta entrar i eixir. Fluir lliurement.
Localitzar les nostres tenssions i blocatges ens fa prendre consciència de la nostra biografia personal, i per tant ens ofereix la possibilitat de produir canvis. Els canvis ens conduiran a un constant estat d’evolució i desenvolupament: trobar-nos a un lloc que ens conduirà a un altre.
El Kinomichi és davant de tot una pràctica.