Dansa Contemporània:  La dansa contemporània va sorgir com una reacció en contra de les posicions i moviments estilitzats del ballet clàssic, allunyant-se del seu estricte criteri tradicional i romàntic, de qualsevol codi i regla acadèmica. Va ser coneguda després de la I Guerra Mundial i ha sigut la portadora d'una important funció: la comunicació.

En la dansa contemporània la dinàmica del cos prové de l'energia de la persona fent que el moviment abast cada part del cos. L'espai és utilitzat com una via natural d'expressió a través de cada gest i del dinamisme del moviment.

La seua execució no sols es desenvolupa en posició vertical, és tan rica que es poden usar diferents posicions i nivells. La forma en què ocorre és sempre caracteritzada per la simplicitat i elegància de la seua tècnica.